Els daurats de llum
i els rosats perlats
han fugit;
penso en vidres;
vidres negres, que
no alenteixen la vida.
Creuen arcs d’ espurnes,
deixalles escampades,
prop de la lluna.
Iniciarem existències
vorejades d’urcs i
llàgrimes vives.
L’alè fosc
dibuixarà bàtecs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada