Recull de poemes
"Essència de dona"
I.- VELLESA
Els seus ulls destil·len vida,
el seu cor vessa amor.
Unes mans invisibles
la tenen fermada
i no la deixen volar.
No pot expressar
allò que sent,
Sempre és igual,
boires espesses
li arrapen els records
amb violència.
S’esbalça per camins erms.
Un camí orb,
l’espera pacientment.
No té sortida.
II.- JOVE
És jove i ho sap.
Cos proporcionat, ben fet,
sense fissura.
El cor li amolla la pell.
És jove i ho sap.
Els ulls imponents,
escruten i analitzen,
ensumen flaires de traïció.
És jove i ho sap.
Els llavis retallats
escupen mots eixuts,
punxeguts.
És jove i ho sap.
Un regust a fel
li puja a la gola,
té basques pel que sent.
És jove i ho sap.
III.- DONETA
Esprimatxada, tal tija doblegada
pels vents anyals.
No hi fa res,
És sobrevivent,
és forta i
res l’esfondrarà..
Uns ulls diminuts
talaien els navilis
que creuen pel davant del seu mar.
No hi fa res,
és sobrevivent,
és forta i
res l’esfondrarà.
La papallona de la llengua
li xucla els mots
del seu confós oceà.
No hi fa res,
és sobrevivent
és forta i
res l’esfondrarà.
Es rebel.la i enutja
en contra qui la vol arraconar.
IV.- DONOTA
Uns ulls penetrants,
ganivets esmolats
miren i remiren
buscant la vida.
Els llavis cosits
amb brodats de vida
esbossen un fàstic.
Cabells fregallosos
li graten la cara,
teló estripat.
Les seves misèries
no es veuen,
coloraines estrafolàries
ho remeien..
Recorre el carrer
amb la ferum d’un perfum barat.
Tot és el passat
res és el present.
Breus paraules,
punxes acerades.
Mirades escandaloses
amb llamps.
Mans crispades trenen
la vida.
V.- DONES EN SILENCI
Ho veuen;
un calfred les sotja,
no entenen la raó,
però si, els fets.
Mans àgils, quasi sense acabar,
atrapen rocs i els llancen.
Atureu-vos!!- criden
No és el vostre joc!!- diuen
És un joc letal!- exclamen.
Els veuen ajaçats, el seu
alè de dolor, es barreja
amb la dolçor de la sang
que la mort escola d’uns
cossos sense ànima.
VI.- DONA DE BARRA
encara que el seu cor estigui
i deixa anar una rialleta
captivadora , és el client,
ja se sap............és qui paga
No hi pot fer res
VII.- AMANT
Sola,
perduda,
però
serena ,és
la
soledat la teva vida,
ja
ho saps. Arrapes
trossos
de vida, vius els
moments
que et deixen.
Et
fa mal, et dol i et malmet
l’ànima.
Esperar, silenci i
amagatalls,
refugis de foscor.
No hi ha res, no tens res.
VIII.- TROBADA
Treure
el cap per la finestra
i
cridar al vent la noticia
Torna a casa ! És viva!
Sortir
al carrer i provocar
allò
que defuig , petons , abraçades,
i
millors intencions.
Una
rancúnia li puja a la
gola
i la fa plorar, tot és
fals,
res és veritat,
no
hi ha compassió,
només interès
IX.- SOLA
No
ho vol reconèixer,
vol
seguir, no pensar,
vol
parlar però........
li
fa mal, s’allunyarà
ho
deixarà estar.
Callar
i veure’l,
és la gran traïció.
X.- MALTRACTADA
Reconeix,
has fallat,
cada
dia, tots els moments
de
la teva vida.
És
el que tens al cap
darrera
de l’últim cop,
rebut.
Vius en tensió, en silenci,
sense
un polsim de compassió.
No
ho has dit, tampoc ho
creurien
.Una fel agra
et
puja. Esgarrifós recorren
el
teu cos quan el sents.
No
li parles , ni el mires,
escoltes
amb cura, i
retens
les seves paraules,
i
memoritzes el to,
la
seva veu t’altera
i
neguiteja el teu cor.
XI.- DONA
IDEAL
Molts
dies!
Moltes
nits!
I.......res!
He
tingut que
viure
mitja vida
o
quasi tota
per
trobar-la.
el
meu estel,
un
punt diminut,
fluorescent,
vibrant,
viu
dins la immensitat
de
l’ univers. No ha estat
fàcil.
XII.- DONES
OBLIDADES
On
van les dones oblidades?
es
pregunta el poeta.
Anar
més enllà.
Heroïnes
quotidianes,
éssers
anònims
sense
projecció pública.
Adolescents........despertades
violentament
a la vida,
arrossegades
cap una
condició
indesitjable.
Dones
oblidades
dins
d ‘orfenats,
presoneres
en prostíbuls
de
carretera i amistançades
de
luxe, llençades en un
bassal
de sang, amb
ossos
trencats i la moral
desfeta
i esmicolada.
XIII.- TRAÏDORES
Quan la sent,
quan la veu,
un ensurt la copeja .
Sabrà……..
Notarà……..
Un somriure cínic,
li cau al damunt.
Somia la veritat!
Però, una llengua emmetzinada
dirà fal·làcies……….
XIV.- MAI PLORA
Cansada i exhaurida
pel malson viscut,
es retira, impassible ,
sembla de marbre,
no té sentiments,
parla poc , mesurat,
donant fermesa,
mira amb ulls esvaïts,
descansa, amida.
Una solitud aterradora.
Mai plora……………..
XV.- FA MOLT
Fa molt ,
quietud sense ànima,
record, no per ell,
sinó per ella,
llunyà el pensament,
plora, crida i trenca,
un trasbals li agafa,
traïdors pensaments;
ningú l’entén,
ningú la sent,
ni la comprèn ……….
Fa tant de temps……………
XVI.- PALESTINA
Quan el veu eixir al carrer,
sospira.
¡Tant de bo ja fos vell!
Altres penúries el trabucarien
dins de casa.
És jove i maco,
alegre i mansoi.
Però……….és rebel,
com tots.
No hi pot fer res,
se’n va.
No plora ,no gemega ,ni crida,
silenci……………….
Tanca els ulls,
una gota grossa d’aigua
llisca galta avall.
No hi pot fer res………….
XVII.- ANOREXICA
Espolsa’t la plata dels cabells
i obre els ulls cap
un món que t’espera,
travessa sense por,
no hi han fronteres.
Res et barrarà el camí.
No hi ha indiferència.
Un caliu et corprén,
petits imans, et magnetizen
vers un passat monstruós,
però…………………
no; espolsa’t la plata dels cabells,
corre cap a la frontera,
i travessa-la!.
XVIII.- NINA
És una nina,
somriu,
encara no ho sap,
és massa tendre,
no coneix res
ni sap el drama
que pateix.
Els seus ulls, vius, miren,
no recorda l’ horror
d’aquell dia,
plora sovint, però és
un plor diferent.
No té memòria pròpia,
més endavant, les llengües
li faran viure i reviure ,i
el seu dolor serà inmens,
li colpirà el cor.
Un odi creixent
no la deixarà,
i el seu somriure
esdevindrà una ganyota..
No té mans,
uns nens de la guerra
las hi van tallar,
en un joc criminal
XIX.- HEXA
No ho sé,
però……..s’intueix;
frapa la llàgrima
de vida solcant la terra.
Arreu no es veu.
Sobta la gralla
fendint el silenci
de la nit de neu.
Delira i plora;
no parla,
cau la lluna,
i no surt l’ estel.
Bressola el temps.
XX.- TEG
El
passat et va marcar.
De
sobte tot era diferent.
Les
claus de l ‘ avenir,
n’obrien
les portes
de
la teva fantasia.
On
ets?.
XI.- NEH
Ets
forta!
Cap
tempesta pot tombar-te.
Ets
transparent!
Cap
oceà et difuminarà.
Ets
tendre!
Cap
avern et trencarà.
Ets
real!
Cap
murmuri et malmetrà.
XXII.- SELA
Faré
aigües acolorides amb la seva vida.
Encara
és molt tendre i innocent.
El
seu camí és lluny del final.
Rosa
i rossa és ella.
Paraules
delicades li surten dels llavis.
El
vent de les opinions la mareja.
Pressions
i friccions l’atordeixen.
Assaboreix
la dolçor com l’amor.
És
suau i transparent com un mar caribeny.
XXIII.- NISA
Parla,
parla, parla.
No
calla.
Paraules
que surten
a
cops de martell.
Xiu-xius
constants,
silencis
violents,
crits
esfereïdors
i
sospirs desencisats.
Els
ulls i les mans,
parlen,
parlen, parlen……
XXIV.- JEP
La
teva joventut s’ha fos,
mai
coneixeràs els fills desitjats.
Ni
el cristall ensucrat nival,
ni
el blau escumós de l’oceà.
Foscor
i soledat.
Temps
de repòs.
Ara
planeja, un nou sentit,
aspre,
sec, dur………..
Des
de tan lluny………….
Foscor
i soledat.
Temps
de repòs.
XXV.- LIA
Ets
una sirena,
però,
els teus peus són de fang.
Camines
pel damunt les aigües
i
te’n surts!.
En
tu, tot s’acaba……….
També
tot recomença.
Els
teus ulls, bocins
de
vida, cerquen…….
Cabells
daurats protegeixen
el
teu cos de punxes selvàtiques,
abrusadores
i obscures……..
Malgrat
les tempestes
no
et deixes arrabassar.
És
palès el teu coratge.
La
teva dignitat es
XXVI.- NORE
Jo,
era massa jove
quan
tu vas arribar.
Vas
aparèixer i jo no
sabia
res del món.
No
tenia responsabilitats,
però
tu, me les vas donar totes.
Tot
estava per fer
i
tu ja estaves feta.
Em
vas fer gran.
Juntes
vam anar edificant
una
llar.
Hem
anat sobrevivint.
Ara,
ets gran i
jo
encara més.
I
els nostres camins,
es
diversificaran i s’allunyaran.
XXVII.- ITRA
Un
dia, de cop i volta
vas
ser present.
Diminuta
i sense veu,
amb
un raig de llum a les mans.
Tot
va canviar!
La
foscor del moment
es
transformà en claror.
Aquell
present esdevingué
un
futur coratjós.
Els
nostres cors van volar
i
el cel fou immens,
inabastable.
Ara, després de tenir-te
entre nosaltres,
només et diré:
Gràcies!
XXVIII.- IRAKIANA
Arrapada
al vel de la mare,
famolenca
,assedegada,
amb
ulls desmesurats
per
les tragèdies viscudes.
No
entén res ;
ni
els crits de la mare,
corre,
desapareix ,amagat!
Els
llavis ressecs no demanen res,
sorpresa
i innocent ,
dormir
i despertar ,
viure
un altre son.
XXIX.- LEDA
Avui,
i no un altre dia.
Per
fi !
Les
paraules han sortit
com
el vòmit d’un volcà,
violentes,
enceses i destructores.
És
abrupte i monstruós.
És
la ruptura, Leda
La
gasa sentimental ha fugit
i
la boira rabiüda ha difós
uns
fums desolados,
esborrant
els futurs.
Llàgrimes
i guspires
de
foc cremen.
És
la ruptura, Leda
Un
paisatge isolat
fruit de la desolació
t’ espera.
XXX.- CLÀUDIA
Quan
t’ he descobert
una
emoció m’ha colpit.
Ara
et puc conèixer per ser
on
ets! Desitjo no veure’t
mai!
No és per tu, ni és per mi,
és
pels altres. Si mai ens
trobem,
em serà feixuc
i
per tu incomprensible.
Oh!
petita i desconeguda
Clàudia
!, el teu nom em
porta
tants records!!
XXXI.- LA ROCA
Jo sóc la roca, on tots
van a raure.
La suau escuma d’una
onada,
pels capvespres de l’estiu
em frega lentament,
com si fos un núvol
que em fes volar.
L’anada i tornada del mar,
quan el dia clareja,
m’abraça per tot arreu
fent-me un anell de
prometatge.
També la tempesta trenca
les seves crestes
i em fereix fent-me
petites ferides
per on degota la vermella
sang.
L’ enjogassada pluja es cola dins meu
fent un mapa de camins ,
de rierols fugissers.
Un vent furiós em colpeja,
pateixo, tot es revolta en
contra meu.
Llavors , sóc la roca on
tots van a parar.
XXXII.- PALMERA
És una palmera,
un arbre sense pretensions.
Creix enmig de
la dolça sorra.
Voltada de sospirs
calents i esbojarrats.
Els seus veïns,
canvien de fesomia
amb un breu buf.
A la seva ombra,
s’aturen………
Els seus braços
es vinclen.
Busquen………..
Abracen………..
XVIII.- EVA
Avui he trobat un Edèn,
per tu i per mi,
un paradís infinit
on cap déu ens pot castigar.
Arbres de cel protegint-nos,
terres de cotó
per jeure i trobar
la son de la felicitat.
Aigües brillants per
assedegar la nostra set.
He canviat, sóc un altra.
Mai nedo, ni jugo,
la serp no em consola
ni la poma m’ afalaga.
Cerco la veritat,
però en altres indrets
més adients. Torna ,
torna.................torna.
XXXI.- ÀVIA
El
fil de l ’infantesa
s’allunya,
es tiba,
és
un bri.
Les
tisores de les seves parpelles
el
trencaran.
No
es podrà parlar de res.
Els
records màgics del passat
quedaran
estancats,
dins
l’oceà sideral.
És un instant, no res
XXXII.- TIETA
Si
alguna vegada
la
vas estimar,
deixa-li
els records.
No
ofeguis en el fang
de
les rancúnies
els
bells instant
Respecta
la seva joventut,
malgrat
les cicatrius de la vida.
Si
alguna vegada
la
vas estimar
deixa-li
els records.
Escolta
amb cura,
les
històries repetides,
embafadores i amb
olor
a resclosit .
Si
alguna vegada
la
vas estimar
deixa-li
els records.
I
quan els records
s’
acabin, pensa en ella.
XXIII.- MAR
Un mar tempestuós,
llengua de serp,
atrapa les il·lusions.
No hi ha camí de tornada,
rierols inexplorats, barrats!
Llacs profonds, deserts,.
Enyorança del passat.
Aventures desades dins el calaix
dels pensaments.
Amors……………,
impossibles, desgraciats, traïdors,
barrejats .
Malvivíem en un present caòtic,
buscaven un futur inexistent,
tot s’ho ha endut la contracorrent.
ESSÈNCIA DE DONA
