NATURA

Petites obres, són aquarel·les, paisatges d'un poble català Breda.

Fetes a "plein air".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arbreda

Flors silvestres

 

 

 

Els diferents colors de la natura

 

 

El cel cau

GENERES





Recull de poemes, escrits fa  temps, El tema són sobre dones. Aquests poemes estan inspirats en vides de dones reals

 

 

 

 

 

I. VELLESA

 

Els seus ulls destil·len vida,

el seu cos vessa amor.

Unes mans invisibles

la tenen fermada

i no la deixen volar.

N pot expressar

allò que sent.

Sempre és igual,

boires espesses

li arrapen els records

amb violència.

S'esbalça per camins erms.

Un camí orb,

l'espera pacientment.

No té sortida.

 

 

II.  JOVE

 

És jove i ho sap.

Cos proporcionat, ben fet,

sense fissura.

El cor li amolla la pell.

És jove i ho sap.

Els ulls imponents,

escruten i analitzen,

ensumen flaires de traïció.

És jove i ho sap.

Els llavis retallats

escupen mots eixuts,

punxeguts.

És jove i ho sap.

Un regust a fel

 li puja a la gola,

té basques pel que sent.

és jove i ho sap.

III.-   DONETA

Esprimatxada, tal tija doblegada

pels vents anyals.

No hi fa res,

És  sobrevivent,

és forta i

res l’esfondrarà..

Uns ulls diminuts

talaien els navilis

que creuen pel davant del seu mar.

No hi fa res,

és sobrevivent,

és forta i

res l’esfondrarà.

La papallona de la llengua

li xucla els mots

del seu confós oceà.

No hi fa res,

és sobrevivent

és forta i

res l’esfondrarà.

Es rebel.la i enutja

en contra qui la vol arraconar.

 

 

 

IV.-   DONOTA

 Uns ulls penetrants,

 ganivets esmolats

 miren i remiren

 buscant la vida.

 Els llavis cosits

 amb brodats de vida

 esbossen un fàstic.

 Cabells fregallosos

 li graten la cara,

 teló estripat.

 Les seves misèries

no es veuen,

 coloraines estrafolàries

ho remeien..

 Recorre el carrer

 amb la ferum d’un perfum barat.

 Tot és el passat

 res és el present.

 Breus paraules,

 punxes acerades.

 Mirades escandaloses

 amb llamps.

 Mans crispades trenen

 la vida.

 

 

V.-   DONES EN SILENCI

 Ho veuen;

 un calfred les sotja,

 no entenen la raó,

però si, els fets.

 Mans àgils, quasi sense acabar,

 atrapen rocs i els llancen.

 Atureu-vos!!- criden

 No és el vostre joc!!- diuen

 És un joc letal!- exclamen.

 Els veuen ajaçats, el seu

 alè de dolor, es barreja

 amb la dolçor de la sang

que la mort escola d’uns

 cossos sense ànima.

 

 

 VI.-   DONA DE BARRA

 

Darrera la barra,

somriu sense calor.

No hi pot fer res

és la feina.

Insinuar i inquietar

repartir passió,

encara que el seu cor estigui

glaçat. Omple els gots

sense parar.

No hi pots fer res!

és la feina

Boques calentes escupen

paraules insípides que

li fan venir basques.

No hi pot fer res !

és la feina

Somriu, somriu,

i deixa anar una rialleta

mofeta, però  alhora

captivadora , és el client,

ja se sap............és qui paga

No hi pot fer res

és la feina

i tothom ho sap.

Una concessió,

una ma calenta i suada

puja cuixes amunt!

No hi pot fer res!

és la feina

 

 

VII.-   AMANT

 

Sola, perduda,

 però serena , és

 la soledat la teva vida,

 ja ho saps. Arrapes

 trossos de vida, vius els

 moments que et deixen.

 Et fa mal, et dol i et malmet

 l’ànima. Esperar, silenci i

amagatalls, refugis de foscor.

 No hi ha res, no tens res.

 

 

 

VIII.- TROBADA

 

Treure el cap per la finestra

 i cridar al vent la noticia

 Torna  a casa ! És viva!

 Sortir al carrer i provocar

 allò que defuig , petons , abraçades,

 i millors intencions.

 Una rancúnia li puja  a la

 gola i la fa plorar, tot és

fals, res és veritat,

 no hi ha compassió,

 només  interès

 

 

 

IX.-   SOLA

 

No ho vol reconèixer,

 vol seguir, no pensar,

 vol parlar però........

 li fa mal, s’allunyarà

 

ho deixarà estar.

 Callar i veure’l,

 és la gran traïció.

 

 

 

X.-   MALTRACTADA

 

Reconeix, has fallat,

 cada dia, tots els moments

 de la teva vida.

 És el que tens al cap

 darrera de l’últim cop,

 rebut.

Vius en tensió, en silenci,

 sense un polsim de compassió.

 No ho has dit, tampoc ho

 creurien .Una fel agra

 et puja. Esgarrifós recorren

 el teu cos quan el sents.

 No li  parles , ni el mires,

escoltes amb cura, i

 retens les seves paraules,

 i memoritzes el to,

 la seva veu t’altera

 i neguiteja el teu cor.

 

 

 

XI.-   DONA IDEAL

 

Molts dies!

 Moltes nits!

 I.......res!

 He tingut que

 viure mitja vida

 o quasi tota

 per trobar-la.

el meu estel,

 un punt diminut,

 fluorescent, vibrant,

 viu dins la immensitat

de l’ univers.

 

No ha estat fàcil.

 

 

XII.-   DONES OBLIDADES

 

 On van les dones oblidades?

 es pregunta el poeta.

 Anar més enllà.

 Heroïnes quotidianes,

 éssers anònims

 sense projecció pública.

 Adolescents........despertades

 violentament a la vida,

 arrossegades cap una

 condició indesitjable.

Dones oblidades

 dins d ‘orfenats,

 presoneres en prostíbuls

 de carretera i amistançades

 de luxe, llençades en un

 bassal de sang, amb

 ossos trencats i la moral

 desfeta i esmicolada.