Pensaments
pertorbadors
m'assetgem.
Nits
desbordades de melangies,
em
porten cap
el
nord de la vida.
Res
pot alterar
aquells
matins anàrquics,
ni
les vesprades insignificants.
El
mirall, esberlat i macat,
retorna
una imatge vital.
Quietud
i pau d’esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada